L’os bru · Recerca · Estudi explicat
Com afecta la consanguinitat els ossos del Pirineu?

Per què t’explico aquest estudi
Parlar dels ossos del Pirineu és parlar de consanguinitat, o endogàmia. És un enemic silenciós de la conservació, però pot ser molt destructiu.
Afecta sobretot les poblacions petites i aïllades, i les que han passat per un coll d’ampolla: les que provenen de molt pocs individus fundadors.
Per això crec que val molt la pena llegir i analitzar aquest estudi: posa dades reals i tangibles a la consanguinitat i ens ajuda a ser més conscients de què és i d’on ve.

Marià Serrat
En un minut
- Tots els ossos actuals del Pirineu descendeixen de molt pocs individus, i la consanguinitat augmenta any rere any.
- Un estudi amb 27 anys de dades mostra que ja té efectes: ventrades més petites, menys supervivència de les cries de mares consanguínies i dispersió més curta.
- En els adults, de moment, no s’hi han detectat efectes clars.
- Els autors avisen que, sense més connexió amb altres poblacions, el problema difícilment es resoldrà sol.
L’estudi Què és la consanguinitat Per què al Pirineu Què han trobat I les ventrades de tres? L’os és sensible? Límits Què vol dir
L’estudi
Títol
Inbreeding Depression Across Multiple Life-History Traits in a Long-Lived Mammal
Autors
Léa Auclair, Cécile Vanpé, Guillaume Chapron, Pierre-Yves Quenette i Alexandre Robert
Centres
Museu Nacional d’Història Natural (París), Oficina Francesa de la Biodiversitat (OFB) i Universitat Sueca de Ciències Agrícoles
Revista
Molecular Ecology, 2025 (accés obert)
Dades
27 anys de seguiment de la població pirinenca (1996–2023): genètica, fototrampeig, observacions i collars GPS
Què és la consanguinitat
La consanguinitat apareix quan es reprodueixen individus emparentats. Les cries tenen més probabilitats d’heretar dues còpies de gens defectuosos, un de cada progenitor, que en una població gran quedarien amagats.
Quan això afecta la salut o la reproducció dels animals, se’n diu depressió per consanguinitat.
És un dels grans riscos de les poblacions petites i aïllades, i és més difícil de veure que la caça o la falta d’hàbitat, perquè actua lentament.
Per què l’os del Pirineu és un cas especial
5
ossos al Pirineu el 1995
11
ossos eslovens alliberats entre 1996 i 2018
48,8%
del patrimoni genètic actual prové d’un sol mascle fundador
La població actual va néixer de molt pocs fundadors, i no tots es van reproduir: dels 11 ossos eslovens, només 7 van deixar descendència. A més, un sol mascle, Pyros, va monopolitzar la reproducció durant gairebé vint anys, fins al 2017.
El resultat és que la consanguinitat mitjana de les cries no para de pujar: l’estudi mesura un augment constant des del 1996, i algunes ventrades arriben a nivells iguals o superiors als d’un aparellament entre germans.
«Algunes ventrades d’ossos del Pirineu arriben a nivells de consanguinitat iguals o superiors als d’un aparellament entre germans.»
Què han trobat
Els autors han analitzat set aspectes de la vida dels ossos, des que neixen fins que moren. Aquests són els resultats:
Efecte clar
Mida de les ventrades. Amb consanguinitat baixa, l’efecte és petit. A partir de cert nivell, cau: una ventrada amb un coeficient de 0,15 té de mitjana 2,4 cries, i una amb 0,30, només 1,6. La mitjana del Pirineu (1,8 cries) és més baixa que la d’altres poblacions grans (entre 2,2 i 2,7).
Efecte moderat
Supervivència de les cries. Les cries de mares més consanguínies sobreviuen menys el primer any: cada 0,10 de consanguinitat de la mare suposa aproximadament un 9% menys de supervivència.
Efecte moderat
Dispersió. Els joves més consanguinis s’allunyen menys d’on han nascut: amb una consanguinitat de 0,30, un 52% menys que els no consanguinis. Això pot accelerar el problema, perquè qui no s’allunya acaba aparellant-se amb parents.
Probable
Èxit reproductor al llarg de la vida. Hi ha més d’un 90% de probabilitat que la consanguinitat redueixi el nombre total de cries que un os deixa, tot i que amb molta incertesa.
Sense efecte
Supervivència dels adults, edat de la primera reproducció i cries per any. En aquests aspectes no s’ha detectat cap efecte.
La conclusió dels autors: la depressió per consanguinitat afecta sobretot les primeres etapes de la vida, i els efectes petits de cada etapa se sumen al llarg de la vida d’un os.
I les ventrades de tres cries d’aquest any?
Aquest 2026 s’han vist diverses osses amb tres cries, dues d’elles a la Val d’Aran. No contradiu l’estudi, per tres motius:
- L’estudi parla de mitjanes, no de cada ventrada. De les 66 ventrades analitzades, 10 ja tenien tres cries.
- El que compta és com d’emparentats són els pares, no la població en general. Si una óssa cria amb un mascle poc emparentat amb ella, la ventrada té poca consanguinitat i pot ser gran. Per sota d’un coeficient de 0,15, l’estudi no hi troba gairebé efecte: la mida esperada és d’unes 2,4 cries. Per això és tan important que es reprodueixin mascles diferents, com en Nere, que no és descendent d’en Pyros.
- Les dades de l’estudi acaben el 2023. Les ventrades del 2026 no hi són, i caldrà veure quantes d’aquestes cries sobreviuen: una de les famílies de l’Aran ja en va perdre una en menys d’un mes.
Un bon any de cries és una bona notícia, però no canvia la tendència de fons.
«Si no hi ha aportació de genètica nova, la consanguinitat dels ossos del Pirineu sempre pujarà. Però com més ossos hi hagi, més a poc a poc ho farà.»
L’os és especialment sensible a la consanguinitat?
Els autors comparen els seus resultats amb altres estudis. Per a la mida de les ventrades, l’efecte que mesuren al Pirineu és més baix que el calculat en ossos en captivitat i que la mitjana d’estudis amb altres espècies.
Sumant tota la vida d’un os, l’estimació surt molt més alta, però amb tanta incertesa que els mateixos autors demanen prudència.
El que sí que destaquen és el tipus de població.
Les que han estat grans durant molt de temps i després passen per un coll d’ampolla recent són especialment vulnerables, perquè porten moltes mutacions perjudicials amagades que, de cop, comencen a aflorar.
És el cas del Pirineu: els fundadors venien d’una població eslovena gran i diversa, i la població actual va néixer d’un grapat d’ossos i d’un sol mascle dominant.
«L’os no sembla especialment sensible a la consanguinitat. El problema del Pirineu és la velocitat amb què s’hi ha arribat.»
Els límits de l’estudi
Els mateixos autors en reconeixen tres:
- L’arbre genealògic és curt. De mitjana només es coneix poc més d’una generació completa, i això fa que la consanguinitat real probablement estigui subestimada.
- Hi ha pocs animals. En una població tan petita, alguns resultats (dispersió, supervivència de les cries) són febles estadísticament i caldrà confirmar-los.
- Algunes cries no es detecten. Les que moren molt joves sovint no arriben a ser comptades ni mostrejades.
Un estudi genòmic, amb més potència, podria precisar aquests efectes. És el que s’espera de la tesi en curs, amb resultats previstos a finals del 2026.
En primera persona
Què vol dir això per al Pirineu
Per a mi, vol dir sobretot que ho haurem de seguir de molt a prop.
La població d’os creix any rere any (ho explico a la guia L’os bru al Pirineu), fins i tot amb aquests nivells de consanguinitat tan alts. De moment, l’espècie tira endavant malgrat tot.
Aquest 2026 he pogut observar diverses femelles amb tres cries. És una gran notícia: vol dir que encara hi ha aparellaments que donen ventrades grans.
A més, la consanguinitat sempre puja, però com més ossos hi ha, més a poc a poc ho fa. I com més a poc a poc pugi, més marge tindrem per resoldre la part social abans d’haver de prendre decisions sobre la genètica.
Ara bé, que les imatges d’osses amb tres cries no ens enganyin.
L’estudi d’Auclair ja en va registrar 10 ventrades entre el 1996 i el 2023. No és, doncs, gens estrany, i potser és una coincidència favorable que aquest any n’hàgim vist diverses alhora.
Des del meu punt de vista, això tampoc no justifica ara una translocació d’ossos amb genètica nova.
Mentre la població continuï creixent, primer cal resoldre els aspectes socials: la governança, les polítiques de conservació i, sobretot, guanyar-se la confiança del territori. Sense això, una translocació no serviria de res.
Només trobaria oposició, i podria trencar la línia tan fina de la convivència que s’ha anat construint. Seria tirar pedres a la nostra pròpia teulada, i és una teulada força fràgil.

Marià Serrat
I Jornades de l’os bru del Pirineu. Quatre dies per entendre l’os a fons: biologia, seguiment, genètica, conservació i convivència, a peu de camp.
Fonts
- Auclair, L., Vanpé, C., Chapron, G., Quenette, P.-Y. i Robert, A. (2025). Inbreeding Depression Across Multiple Life-History Traits in a Long-Lived Mammal. Molecular Ecology, 34: e70123.
- 3Cat. Graven dues osses amb tres cries cadascuna per primera vegada al Pirineu. 27/07/2026.
- OFB – Réseau Ours Brun. Ours infos 2025. Rapport annuel. Març 2026.
← L’os bru al Pirineu: quants n’hi ha, on viu i com evoluciona