L’os bru · Guia

Què fer si et trobes un os al Pirineu

Actualitzat: novembre 2026 · Per Marià Serrat

Os bru entre roques i matolls en un vessant del Pirineu, mirant cap a la càmera
Os bru al Pirineu. Foto: Marià Serrat.

Per què aquesta guia

Una pregunta que em feu sovint és: «Puc continuar fent bivac al Pirineu?».

El Pirineu té una tradició muntanyenca forta i arrelada: excursions, escalada, alpinisme, barrancs, bolets, caça… És normal que, ara que torna a haver-hi ossos, ens preguntem si és segur anar per la muntanya.

És més, és una pregunta necessària, i cal donar-hi respostes coherents.

Qui fa esquí de muntanya ha de saber fer servir la pala, l’ARVA i la sonda. Qui escala ha de portar material d’autorescat.

I qualsevol persona que va a la muntanya ha de saber llegir un mapa i la predicció meteorològica. De la mateixa manera, hem de començar a aprendre com moure’ns en territori d’os.

Per això crec que aquesta guia és molt necessària: perquè tothom pugui gaudir de la muntanya amb més seguretat.

Marià Serrat

En un minut

  • Les trobades són rares i gairebé sempre acaben igual: l’os fuig. Els ferits han estat molt excepcionals.
  • Si el tens a prop: no corris, fes-te veure i parla amb veu tranquil·la. I, en la mesura que puguis, gaudeix-ne.
  • Retira’t a poc a poc, deixant-li un camí lliure per marxar.
  • Mai t’acostis a una óssa amb cadells: és la situació més perillosa. Ni ella ho necessita, ni tu tampoc.
  • Porta el gos lligat en zones amb presència d’os. Sé que costa, però t’estalviarà un ensurt.

Quin risc hi ha Com evitar-ho Si el veus lluny Si el tens a prop Si fa una càrrega Més atenció Avisar Preguntes

Quin risc hi ha realment?

A Europa, l’os bru és un animal discret. Normalment detecta les persones molt abans que nosaltres a ell, gràcies a l’olfacte i l’oïda, i se n’aparta.

Al Pirineu, a més, és sobretot nocturn i crepuscular, precisament perquè evita l’activitat humana.

Els incidents amb ferits han estat molt excepcionals, i gairebé sempre en el mateix context: batudes de caça, quan els gossos fan sortir l’os d’on s’amaga.

Va passar, per exemple, a la Val d’Aran el 2008, a prop de Les, i a l’Arieja (França) el 2021. Quan un os mostra un comportament agressiu, gairebé sempre és defensiu: protegeix les cries, el menjar o el lloc on descansa, o reacciona a un gos.

Amb més de cent ossos i cada cop més gent a la muntanya, però, les trobades seran més probables. Per això val la pena saber què fer.

Com evitar una trobada

  • Fes-te sentir. En zones de poca visibilitat (bosc tancat, revolts, torrents sorollosos), i sobretot a primera i última hora del dia, parla o fes una mica de soroll perquè l’os et detecti abans i pugui apartar-se.
  • Porta el gos lligat en zones on hi ha os. Un gos solt pot provocar l’os i tornar corrent cap a tu amb l’os darrere.
  • No segueixis rastres. Si trobes petjades o excrements frescos, no els segueixis.
  • Allunya’t de la carronya. Si trobes un animal mort, l’os podria ser a prop alimentant-se’n.
  • Si fas bivac o acampes, guarda el menjar i les deixalles ben tancats.
  • No deixis menjar ni deixalles. Això és de calaix, però, a més, si un os associa les persones amb el menjar, acaba sent un problema per a la gent i per a ell mateix.
  • Respecta les restriccions. Quan es detecta una óssa amb cadells o un os ferit en una zona, l’administració pot limitar-hi temporalment l’accés. Segueix-ne les indicacions.
  • Si tens dubtes abans de fer una activitat, pregunta a professionals.

«Com més informació tinguem, millor podrem prevenir una trobada.»

Si el veus lluny

Gaudeix del moment, però no t’hi acostis, encara que estigui lluny i encara que vulguis fer una foto millor. No el segueixis. Observa’l en silenci, i si l’os és al teu camí, fes marxa enrere o canvia de ruta.

Si el tens a prop

A menys de 50 metres, l’important és que l’os sàpiga que ets una persona i que no ets una amenaça.

  1. Atura’t i mantén la calma. Agrupa el grup i tingues els infants a prop.
  2. Fes-te veure i parla amb veu ferma i tranquil·la. No cridis ni facis moviments bruscos.
  3. No corris. Córrer pot desencadenar una persecució, i un os és molt més ràpid que nosaltres.
  4. Retira’t a poc a poc, sense donar-li l’esquena, apartant-te del camí per on podria fugir.

Si l’os s’aixeca sobre les potes del darrere, no és un senyal d’agressivitat: ho fa per veure’t i olorar-te millor.

«Saber nocions bàsiques de biologia i ecologia de l’os (què menja, per on es mou i en quina època, a quines hores és més actiu, etc.) t’ajudarà a evitar en gran mesura una trobada.»

Si fa una càrrega

La gran majoria de càrregues són d’intimidació: l’os avança ràpid i s’atura o es desvia abans d’arribar. És molt difícil, però és el moment més important per no córrer.

Queda’t dret, continua parlant amb veu ferma i, quan s’aturi, retira’t a poc a poc.

En el cas extremadament improbable que hi hagi contacte, estira’t a terra panxa avall, protegeix-te el clatell amb les mans i queda’t quiet fins que l’os marxi.

I l’esprai antiós?

L’esprai antiós és una eina de defensa molt útil, fàcil de portar i no letal. S’utilitza en molts països on les trobades entre persones i ossos són freqüents, com els Estats Units, el Canadà o Romania, i ha evitat molts atacs.

Sobre la seva situació legal hi ha molt poca informació clara. El que he pogut trobar és això: a Catalunya, com a la resta de l’Estat, els esprais de defensa es consideren armes.

Només es poden comprar i portar els models que ha aprovat el Ministeri de Sanitat, i només es venen a armeries i a majors d’edat. Entre els models aprovats no hi ha cap esprai específic antiós, com els que es fan servir a Amèrica del Nord.

Portar-ne un de no aprovat pot comportar una sanció.

«Crec que portar l’esprai i saber-lo fer servir dona tranquil·litat i seguretat. Introduir-lo en la cultura de muntanya pirinenca seria un pas endavant cap a la coexistència.»

Si en voleu saber més, contacteu amb els Agents Rurals.

Les situacions que demanen més atenció

Óssa amb cadellsDefensa les cries i pot reaccionar de manera agressiva si la sorprens a poca distància.

Os menjantSobretot sobre una carronya: defensa el menjar.

Os descansantSorprendre’l al jaç o a prop de l’ossera.

GossosUn gos pot provocar una reacció defensiva en un os amb un comportament normal.

Si trobes un cadell sol, recorda que no és de peluix, per molt maco que sigui: la mare sol ser a prop i no li farà gens de gràcia que hi siguis. Allunya’t per on has vingut i truca al 112.

Si et trobes un os, avisa

Les observacions són dades valuoses per al seguiment. Comunica-les als Agents Rurals (112).

A la Val d’Aran, la gestió de l’os la fa el Conselh Generau d’Aran. Anota el lloc, l’hora, què feia l’os i si anava sol o amb cadells.

Recorda que les localitzacions d’ossos no s’han de difondre a les xarxes.

En primera persona

La meva experiència

A mi em va atacar un os i he viscut diverses càrregues. Però no patiu: no va ser al Pirineu, ni tan sols a Europa, sinó molt lluny d’aquí.

Tots els protocols estan molt bé, s’han de saber i són la teoria comprovada del que funciona. Però són casos hipotètics, sobre el paper.

En un cas real hi intervenen molts altres factors: la por, l’estrès, la sorpresa, la capacitat de reacció, la paràlisi i un llarg etcètera.

Explicar-ho aquí seria massa llarg. Només us diré que l’os em va atacar perquè estava menjant una carronya que jo no havia detectat, una de les situacions que demanen més atenció i que he explicat abans.

Per això és tan important conèixer aquestes situacions i ser-ne conscient.

Si en voleu saber més, us recomano el curs Seguretat en territori d’os, on explico tots els protocols adaptats a casos i situacions reals. Això és com tot: com més s’entrena, més segur i preparat s’està.

Marià Serrat

Seguretat en territori d’os. Curs pràctic de mitja jornada: com reduir el risc de trobades, com llegir els senyals de presència i com actuar si es produeix una trobada.

Preguntes freqüents

És perillós fer excursions on hi ha ossos?

El risc és molt baix. Les trobades són rares, gairebé sempre l’os fuig, i els incidents amb ferits han estat molt excepcionals. Seguint pautes senzilles, com portar el gos lligat i fer-te sentir en zones tancades, el risc es redueix encara més.

Puc continuar fent bivac al Pirineu?

Sí. Amb les precaucions de sempre i alguna de més que, si les incorporem al nostre dia a dia, ens mantindran més segurs. La més important: guarda el menjar i les deixalles ben tancats (si pot ser, en una bossa estanca) i no deixis res al lloc quan marxis.

Puc fer fotos a un os?

Pel que fa a la part legal, no soc qui t’ho ha de respondre. Pel que fa a la seguretat: sí, però sempre de lluny, sense acostar-t’hi ni seguir-lo. I, és clar, sense compartir-ne la localització.

Què faig si trobo un cadell sol?

No el toquis ni t’hi quedis: la mare sol ser a prop. Allunya’t per on has vingut i truca al 112.

Puc anar a la muntanya amb el gos?

Un gos solt pot provocar una reacció defensiva de l’os. Per això, en zones amb presència d’os, per la nostra seguretat i la dels ossos, és molt recomanable portar-lo lligat, encara que no hi hagi cap senyal que ho indiqui.

Com sé si hi ha ossos a la zona?

No sempre ho sabràs. De vegades hi ha cartells, però n’hi ha molt pocs. Per això he preparat la guia «L’os bru al Pirineu: quants n’hi ha, on viu i com evoluciona», on explico per quines zones es mou.

Fonts

← L’os bru al Pirineu: quants n’hi ha, on viu i com evoluciona

Marià Serrat

Marià Serrat
Investigador a la Universitat de Girona i especialista en grans carnívors. Guia de muntanya i fundador de Pirynaicus. Qui som →

L’actualitat de l’os, un cop al mes

Els articles nous, les dades quan surten i les properes dates de sortides i cursos. Sense soroll.