L’os bru · Guia

L’os bru al Pirineu: quants n’hi ha, on viu i com evoluciona (2026)

Actualitzat: novembre 2026 · Dades: balanç 2025, publicat el març del 2026 · Per Marià Serrat

Óssa bruna amb tres cadells en un vessant herbós i rocós del Pirineu
Óssa amb tres cadells al Pirineu. Foto: Marià Serrat.

Per què aquesta guia

Quan parlo d’ossos, sovint hi ha opinions oposades: que n’hi ha molts, que n’hi ha pocs, que són per tot arreu, o que cal limitar l’accés a les persones als llocs on viuen.

Per això vull respondre aquests dubtes a través de les dades, que són una de les millors maneres d’entendre la situació de l’os al Pirineu.

He escrit aquesta guia actualitzada (2026) perquè tothom qui vulgui la pugui entendre sense haver de llegir llargs i interminables informes tècnics.

Marià Serrat

En un minut

  • Al Pirineu hi ha un mínim de 108 ossos identificats. L’estimació és d’uns 130.
  • A Catalunya se n’han identificat 54, sobretot a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà.
  • La població creix des de fa 30 anys, però el 2025 hi va haver poques cries i la consanguinitat augmenta.

Quants n’hi ha On viu D’on venim Com evoluciona Llums i ombres Què vol dir Com se sap Preguntes

Quants ossos hi ha al Pirineu?

108

ossos identificats al Pirineu el 2025 (mínim)

130

ossos segons l’estimació estadística

54

ossos identificats a Catalunya

Per entendre aquestes xifres cal saber com es compten els ossos.

Al Pirineu, cada os s’identifica individualment, sobretot per anàlisi genètica de pèl i excrements, complementada amb imatges de fototrampeig.

Cada any, els equips de seguiment de França, Catalunya, l’Aran, Andorra, l’Aragó i Navarra recullen milers d’indicis. El 2025 se’n van analitzar genèticament 801 a tot el Pirineu.

D’aquí surten dues xifres diferents:

Mínim detectat: 108 el 2025Els ossos que s’han pogut identificar amb seguretat aquell any. És una xifra real, però per definició incompleta: un os que no deixa cap mostra no apareix al recompte.

Estimació estadística: 130 el 2025 (rang de 109 a 143)Un model de captura-recaptura calcula quants ossos hi ha realment tenint en compte la probabilitat de no detectar-ne alguns.

Una prova que el mínim detectat sempre es queda curt: el 2025 es van detectar 11 ossos que ja existien el 2024 però que aquell any havien passat desapercebuts. Per això la xifra oficial del 2024 s’ha revisat de 96 a 107.

Les xifres dels anys anteriors també s’han corregit a l’alça.

Composició de la població (2025): 54 femelles, 52 mascles i 2 individus de sexe no determinat. D’aquests, 59 són adults en edat de reproduir-se (35 femelles i 24 mascles), 41 són subadults i 8 són cries de l’any.

I a Catalunya?

El 2025 s’hi van identificar 54 ossos: 23 femelles, 30 mascles i un de sexe no determinat. Molts d’aquests ossos no són «exclusivament catalans»: a tot el Pirineu, un 30% dels individus es detecten a banda i banda de la frontera.

Penseu que la frontera amb França, a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà, és una de les zones amb millor hàbitat per a l’espècie.

Els ossos viuen a banda i banda de la frontera (que, és clar, per a ells no existeix) i s’hi mouen segons les seves necessitats.

«Els ossos viuen a banda i banda de la frontera, que, és clar, per a ells no existeix.»

On viu l’os bru al Pirineu?

L’àrea de distribució de l’os ocupa uns 7.000 km², uns 224 km d’est a oest, des de l’Arieja fins al nord-est de Navarra. Hi ha dos nuclis:

  • El nucli central, el més gran i on es concentra la gran majoria d’ossos: Arieja i Alta Garona (França), Val d’Aran, Pallars Sobirà, Andorra i el nord-est d’Osca.
  • El nucli occidental, molt més petit: Bearn (Pirineus Atlàntics), l’oest de l’Aragó i Navarra.
Mapa de l'àrea de distribució de l'os bru als Pirineus el 2025, amb quadrícules de 10 per 10 km i indicis de presència per territori
Àrea de distribució de l’os bru als Pirineus, 2025. Font: Generalitat de Catalunya, Conselh Generau d’Aran, Gobierno de Aragón, OFB, Govern d’Andorra i Gobierno de Navarra.

A Catalunya, l’os ocupa uns 1.963 km², 150 km² més que el 2024. Viu principalment a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà, amb incursions també a l’Alta Ribagorça, i de manera més puntual al Pallars Jussà i a l’Alt Urgell.

Per gestionar la convivència, l’administració divideix el territori en tres zones: presència permanent, presència en expansió i presència ocasional. Cada zona té mesures de prevenció diferents per a la ramaderia.

Un detall poc conegut: a la Val d’Aran, la gestió de l’os la fa el Conselh Generau d’Aran, no la Generalitat, que en té la competència a la resta de Catalunya.

Com s’esperava, la tendència és que el nucli central es desplaci cap a l’est pel vessant nord del Pirineu.

Alhora, hi ha incursions cap al sud per algunes valls i serres orientades de nord a sud, sobretot al Pallars Sobirà (fixeu-vos en els punts vermells del mapa).

A França, l’os anirà arribant de mica en mica cap a la Cerdanya.

D’on venim: de la quasi extinció a la recuperació

Segons la Generalitat, a principis del segle XX al Pirineu hi vivien uns 200 ossos.

La caça, el verí i la pèrdua d’hàbitat van anar reduint la població fins que, el 1995, en quedaven només 5.

Tristament, amb tan pocs exemplars, l’os pirinenc autòcton estava condemnat.

El 1996 i el 1997, en el marc d’un projecte LIFE de la Unió Europea, França va alliberar tres ossos procedents d’Eslovènia al Pirineu central: Ziva, Mellba i Pyros. Eren de la mateixa espècie i genèticament molt propers als ossos autòctons.

Posteriorment, el 2006, el 2016 i el 2018, se’n van alliberar vuit més, un dels quals a Catalunya.

El 2004, un caçador va matar la Cannelle, l’última femella autòctona. L’últim mascle autòcton, en Camille, va desaparèixer cap al 2010. Tots dos vivien al Pirineu occidental, entre la vall d’Aspe (Bearn) i les valls veïnes de Navarra i l’Aragó.

Avui, gairebé tots els ossos del Pirineu descendeixen dels ossos alliberats. L’excepció és en Cannellito, fill de la Cannelle i d’un mascle eslovè, que encara es detecta.

5

ossos al Pirineu el 1995

30

anys de la primera reintroducció (1996–2026)

+100

ossos avui

Com evoluciona la població

Entre 2006 i 2024, la població ha crescut a un ritme mitjà del +11,5% anual. Si aquest ritme es mantingués, la Generalitat calcula que cap al 2035 s’arribaria als 200 ossos, la població que hi havia a principis del segle XX.

«Creixement no vol dir que el futur estigui assegurat.»

Llums i ombres del balanç 2025

8

cries detectades al Pirineu el 2025

24

cries l’any anterior

El que va bé

  • La població continua augmentant i ja supera de llarg el centenar.
  • L’àrea a Catalunya s’amplia.
  • La supervivència de les cries del 2024 va ser molt alta: almenys 22 de les 24 seguien vives el 2025.
  • Per al 2026, entre 29 i 31 femelles podrien tenir cries.

El que preocupa

  • Poques cries. El 2025 només se’n van detectar 8 a tot el Pirineu (24 l’any anterior), i 3 a Catalunya (12 el 2024).
  • Pèrdues de femelles adultes. Dels 9 ossos considerats desapareguts el 2025, 5 eren femelles adultes, el motor de la població.
  • Consanguinitat. Augmenta, i hi ha indicis que ja afecta la mida de les ventrades i la supervivència de les cries. Com afecta la consanguinitat els ossos del Pirineu?
  • L’àrea total no creix. Ha baixat lleugerament els dos últims anys, tot i que la tendència a llarg termini continua a l’alça.

Sobre la consanguinitat: tots els ossos actuals descendeixen d’un nombre molt petit d’individus, i durant gairebé vint anys un sol mascle, Pyros, va ser el pare de bona part de les cries.

Els primers resultats d’un estudi de l’OFB, el Museu Nacional d’Història Natural francès i la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles indiquen que la consanguinitat ja redueix la mida de les ventrades i la supervivència de les cries de les mares més consanguínies.

Els resultats complets s’esperen a finals del 2026. Ho explico amb més detall a Com afecta la consanguinitat els ossos del Pirineu?

La convivència, en xifres

A Catalunya, el 2025 es van registrar 24 atacs a bestiar (39 animals morts o ferits) i 16 a arnes. Les compensacions van sumar uns 16.000 €. La prevenció (pastors per als agrupaments de ramats, tancats i autoprotecció) va superar els 280.000 €, entre el Departament i el Conselh Generau d’Aran.

En primera persona

Què vol dir això per al Pirineu

Les xifres parlen per si soles: l’os s’ha adaptat ecològicament al Pirineu i la tendència és positiva.

Ara bé, parlar d’una població de cent i escaig individus vol dir parlar d’una població extremadament vulnerable a qualsevol canvi.

La percepció que «hi ha molts ossos» segurament ve del fet que partim de mínims històrics i, per tant, qualsevol augment es nota molt.

La dispersió cap a l’est pel vessant nord del Pirineu obre la pregunta de fins on arribarà l’espècie. Fins al Madres? Serà capaç de travessar la Cerdanya i arribar al Cadí o al Ripollès? Serà interessant anar-ho seguint.

Però la meva conclusió és que el futur de l’os al Pirineu no el marcaran les variables ecològiques i ambientals (ja hem vist que s’hi ha adaptat), sinó els factors socials.

Fins on estarà disposada la societat pirinenca a deixar que la població augmenti?

Marià Serrat

Vine a conèixer el territori de l’os. Sortides d’un cap de setmana per la Val d’Aran i el Pallars: rastres, seguiment i convivència, explicats sobre el terreny.

Com se sap tot això

Trampa de pèl: filferro de pues lligat a un tronc amb un floc de pèl d'os enganxat
Pèl d’os en una trampa de pèl. D’aquí en surt la mostra per a l’anàlisi genètica. Foto: Marià Serrat.

El seguiment de l’os al Pirineu és un treball transfronterer coordinat pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), format per la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, Andorra, França (OFB), l’Aragó i Navarra.

A Catalunya, el 2025 hi havia 259 trampes de pèl, la majoria amb càmera, que els equips de seguiment van anar a revisar 2.017 vegades al llarg de l’any per recollir-ne el pèl i les imatges.

A partir de les mostres de pèl i excrements, els laboratoris en fan l’anàlisi genètica i identifiquen cada individu.

Preguntes freqüents

Quants ossos hi ha a Catalunya?

El 2025 s’hi van identificar 54, la meitat dels del conjunt del Pirineu.

Per què canvien les xifres d’anys anteriors?

Perquè alguns ossos no es detecten l’any que toca i apareixen l’any següent. Quan passa, s’afegeixen al recompte de l’any anterior. Per això el 2024 ha passat de 96 a 107.

L’os és perillós per a les persones?

L’os bru pirinenc és un animal discret que evita els humans. Des de la reintroducció del 1996 no hi ha hagut cap mort per atac d’os al Pirineu, i els incidents amb ferits han estat molt excepcionals. Tot i així, cal saber com actuar. Què fer si et trobes un os al Pirineu

Es pot veure l’os al Pirineu?

Sí, però a través del coneixement i l’experiència. És realment difícil, i no hauria de ser l’objectiu. El que sí que es pot fer és aprendre a llegir-ne els rastres i entendre com viu: la seva història, la seva biologia i la seva ecologia. Experiències Pirynaicus

L’os del Pirineu és eslovè?

Els ossos actuals descendeixen majoritàriament d’ossos eslovens alliberats des del 1996. Són de la mateixa espècie (Ursus arctos) que els ossos autòctons pirinencs.

Fonts

Marià Serrat

Marià Serrat
Investigador a la Universitat de Girona i especialista en grans carnívors. Guia de muntanya i fundador de Pirynaicus. Qui som →

L’actualitat de l’os, un cop al mes

Els articles nous, les dades quan surten i les properes dates de sortides i cursos. Sense soroll.